S’ha parlat molt de la procedència del nom d'Onil. Les principals vessants ens arriben des de la conjugació de noms com Onyx, Lino, Hunill i Unill.
Respecte a Onyx i Lino, només apareix en petites ressenyes bibliogràfiques i amb poc rigor científic. Però autors de prestigi com María Desamparados, Ramon Ferrer i Abelardo Herrero, al seu estudi toponímic de poblacions, donen com a probable origen del nom restes preromàniques i es ací on es poden trobar els orígens del toponímic.
Molt abans de la dominació romana, a l'Època Prehistòrica, es practicava una activitat especial: de maseros, els quals criaven conills a les pròpies conilleres que ells mateixos feien. Aquestes conilleres rebien el nom de "covils" i el que hi vivia era el "conill", que ve del arab "qunilya". De fet, el nostre patronímic no es "onilencs", com es de suposar, si no "COLIVENCS", prenent el patronímic com a conseqüència de les activitats que ací es realitzaven. Per tant el gentilici correcte pel que s'anomenen els habitants de la Vila d'Onil es: colivenc (masculí), colivenca (femení) i colivencs-colivenques (plural masculí-femení)
Per altra banda, escrits que daten del segle XIII, més concretament a l'any 1247, al tractar Zeit Abu Zeit la possessió del poble, el va anomenar com Unill i més tard, el Marqués de Dos Aigües, escriu en diversos documents el nom de "Hunill" per referir-se a l'actual poble d'Onil, el qual pot haver-se derivat de la paraula "conill". Llavors, es prou raonable que el nom d'Onil vinga directament del vocable "Hunill" ja que en la formació de Valencià, es molt freqüent la pèrdua de la "l" final i la conversió de "u" en "o".