EDUARDO LABORDA GIL

Saragossa, 1952

Pintor. Des de jovenet li agrada visitar el Museu Provincial de la Plaza de los sitios, sent Luis Berdejo i Francisco Marín Bagües els pintors que més li influeixen en els seus primers anys d'activitat artística. Posteriorment descobrirà l'obra de Francisco Pradilla. .

En 1983 inicia els seus coquetejos al cinema amateur, realitzant una sèrie de curtmetratges. El seu interés per recuperar artistes olvidats li porten a editar i dirigir en 1993 la revista Passarel·la.

Artista de monstres, màquines, ciutats, és un pintor de mitologies i de nus. Des de principis dels 70 s'interessa pels paisatges neocubistes que deriva cap a paisatges abstrets, al mateix temps, s'incorporen maniquins i figures humanes al paisatge urbà o a interiors.

Fins a 1985 predominen els cossos i torsos metàl·lics d'éssers deteriorats pel temps, mentre que a partir de 1986 aquests temes són substituïts per temes més clàssics, al mateix temps que màquines i fòssils.