|
|
En quant a Onil, aquest no es constitueix com a poble fins a ben entrada l'Edat Mitjana. Es per aquestes dates quan es troben testimonis escrits. Les seues terres i cases properes al terme de Biar, formaren part de la comarca de la Foia, la capital de la qual es Castalla.
Encara que els orígens d'Onil semblen situar-se en èpoques preislàmiques, les primeres dades que es posseeixen daten del segle XIII, quan Jaime I d'Aragó (El Conqueridor) permet al príncep musulmà Zeit Abu Zeit mantenir les seues possessions de Castalla, possessions que incloïen les alqueries d'Onil i Favanella.
En 1245, Zeit Abu Zeit les cedeix al seu gendre Ximén Pérez d'Arenós, primer Senyor d'Onil, qui després, l'any 1251, cedia la població a Jaime I a canvi de Xest i Vilamarxant. Per la seua banda, el rei la donaba a Alberto de Lavania en 1268. Després d'una sèrie de transaccions, en les quals passa per mans d'alguns senyors com Bernard de Cruilles, els descendents de Roger de Lauria i Salvador Rich, Onil torna a la Corona.
Pedro el Cerimoniós crea la Baronia de Castalla i Onil i l'any 1362 la cedeix a Ramón de Vilanova, els seus descendents van regentar el senyoriu durant diversos segles, fins que al XVIII passava a pertànyer als Marquesos de Dosaigües, contra el poder senyorial dels quals el poble d'Onil va iniciar plet el 27 de març de 1749. Durant la Guerra de Successió, Onil es va alinear a favor del bàndol borbònic pel que, finalitzada la contesa, Felipe V li concedeix una sèrie de privilegis i exempcions.
Com a herència del senyoriu que va regentar la població, ha quedat el magnífic Palau-Fortalesa del Marquès de Dosaigües construït el segle XVII (d'estil gòtic-renaixentista) i que en l'actualitat alberga les dependències municipals (Ajuntament).
L'origen de les indústries de nines a la Vila d'Onil es remunten a l'any 1878 aproximadament.
Per altra banda, cal destacar en Onil, La Marjal, que antigament fou un aiguamoll i que dessecat al segle XVIII, ha estat testimoni del dia a dia prehistòric i després destinat al cultiu d’hortalisses, arribant a ser al seu temps un autèntic vergel del Regne.
La Vila d'Onil, que al segle XVIII es va integrar al moviment industrial, va arribar a ser una de les principals poblacions amb activitat industrial tèxtil al Regne de València, política que va abandonar per tornar a la agricultura com altres pobles. Al finals del S. XIX i principis del s. XX va començar la elaboració artesanal que va donar origen a la indústria colivenca per excel.lència: les nines d'Onil.
|
|
|
|
|
|
|
Retable de Santiago Apòstol Segle XV |
|
|
|
