Del 24 al 26 d'abril

 


L’origen de les danses d’Onil, com tantes i tantes tradicions, es perd en el temps. Amb les dades que
es conserven, sabem que se celebraven balls tots els dies de novena, cosa que ha anat evolucionant
fins a hui, on es fan quatre dies de danses, (enguany tres), previs als Moros i Cristians. També es
realitzaven danses per motius commemoratius, com podia ser la boda d’un rei o la visita d’un bisbe.
La dansa d’Onil es caracteritza per ser un ball en el qual les parelles formen una filera que va
rodejant la Plaça Major al ritme del tabal. Quan comença a sonar la dolçaina, els balladors interpreten
les passades típiques colivenques. Al mateix temps, algunes parelles poden ballar de forma
aïllada, al mig de la plaça, el Fandango Rodat o el Fandango Enganyat, on l’home ha d’esbrinar la
passada que interpreta la dona.
Durant el segle XX, molts han estat els grups que han participat en aquests dies, i moltíssima és la
gent que ha ballat, tocat i cantat els balls d’Onil i les rodalies, evitant així que una tradició tan
antiga com aquesta es perdera. La seua tasca va portar el nom d’Onil per tot el país i per Europa,
per la televisió i les revistes, convertint el nostre poble en un referent nacional de les danses.
Des de 1992 comptem amb els nostres propis dolçainers, la Colla de Dolçainers Rudimentaria i
Pandorga d’Onil, que és l’encarregada d’interpretar la tradicional “dansà”.
Gràcies a tota la gent que va participar al llarg dels anys, ens han aplegat en l’actualitat quatre balls
d’Onil: la Malaguenya, la Jota dels Vells, la Colivenca i la peça de la qual ens sentim molt orgullosos
tots els colivencs, el Fandango d’Onil. De segur que hi haurien molts més balls i passades, així com
lletres o “Tocades” que s’han perdut. Per aquest motiu, desitgem que la cultura popular de les
DANSES com a bé immaterial siga protegida per sempre.
Les danses d’Onil, una tradició de sempre i per a sempre.